La comunitat educativa està formada per les persones i institucions que intervenen en el procés educatiu.

Quan parlem de comunitat educativa ens estem referint a totes les persones, grups, entitats i serveis implicats en la tasca educativa. És des d’aquesta perspectiva que podem entendre que un dels reptes de la innovació educativa és establir vincles clars i ponts transitables entre  els diferents tipus d’aprenentatge —formals, no formals i informals— que ofereix la comunitat educativa. Establir connexions estables entre tots ells i trobar maneres d’aprofitar els recursos humans i materials que cadascun d’aquests agents inverteix en l’educació i la cultura esdevé una necessitat.

Per aconseguir un veritable treball comunitari és imprescindible que els membres de la comunitat, i especialment els de la comunitat escolar,  creïn un context comú, on es comparteixin necessitats, recursos, idees, concepcions, objectius, metodologies, projectes, etc., amb l’objectiu de trobar respostes a les noves necessitats formatives derivades de la societat del coneixement. La construcció d’espais de diàleg, presencials o en línia, per a la presa de decisions conjuntes, ha d’ajudar a donar coherència i cohesió a les accions educatives que la comunitat hagi decidit efectuar.

Per afavorir la dinàmica dialògica entre els diferents agents cal que els seus membres comparteixin i basin el treball d’equip en la conversa i el debat constructiu, en el qual el diàleg, i l’apropament als temes tractats, es fa des de diferents punts de vista, sumant totes les veus per trobar solucions noves als reptes plantejats. Els espais de diàleg constructiu i les dinàmiques de treball cooperatiu esdevindran el principal motor de canvi i d’innovació de la comunitat educativa.

Caldrà assegurar que el projecte educatiu de millora o d’innovació tingui en compte aspectes relacionats amb la comunitat educativa i amb l’entorn.