1. Cervera, ciutat natal	2. Casa i família	3. El bateig
4. La infantesa	5. L'Agneta	6. Adolescència
7. Opció de vida	8. L'Hospital de Castelltort	9. La Guerra Carlina
10. Emigrant a França	11. Casa de Misericòrdia	12. Fundadora
13. Llevat dins la massa	14. Al Cèsar, el que és del Cèsar...	15. ... i a Déu, el que és de Déu
16. Primeres fundacions	17. Si el gra de blat no mor...	18. ... i tornà a brillar el sol
19. Noves fundacions	20. Lliçó mestra	21. I, avui...

La Seu d’Urgell té un Hospital on un grup de nois, entre elles, tres files dels malalts. La població en menys de 10 anys s’ha doblat, i la feina les desborda. La Junta de l’Hospitalet demana unes Germanes de la Caritat. També el bisbe voldria Germanes. I pensa en Anna Maria Janer.

El bisbe Josep Caixal la coneixia de temps. Des de Cervera. I, més encara, des de la seva estada, com capellà castrense, a Berga i Solsona. La coneixia i n’apreciaba les caritats i la virtut. I la va cridar per a confiar-li la cura de l’ Hospital de la Seu d’Urgell.

Anna Maria va escoltar la proposta que se li feia i va prometre reflexionar-hi, per veure si li era possible d’acceptar-la. I va meditar-ho llargament. Caixa la cridà per segona vegada, i la urgí que anés a La Seu d’Urgell.

Aleshores, ella es va decidir: aniria a la Seu d’ Urgell per a informar-se de l’Estat i circumstàncies de l’ Hospital, i exaaminar si les condicions que li posaven els adminsitradors, s’ harmonitzaven amb la seva professió i amb les Regles del seu Institut.

Torna a Cervera i assabenta de tot les comunitats i les juntes de la Casa de Misericòrdia i de l’Hospital de Castelltort. I també enviá una instància, acompanyada d’un informe, al Govern Eclesiàstic de Solsona. I en rep l’ aprovació i la lloança. I prepara el viatge, ara definitiu.

Arriba a La Seu d'Urgell el dia 29 de juny de 1859. La reben amb tots els honors. Ella els accepta, però tot seguit es posa a treballar. Comença una nova etapa.

El dia 2 d'agost presenta les seves Regles, i les sotmet a l'aprovació del prelat urgellenc.

El 24 d'abril de 1860, el Bisbe d'Urgell donava oficialment el seu beneplàcit als estatuts. I dos dies més tard vestien l'hàbit les cinc primeres novícies.

El noviciat s'instal·là provisionalment, en el local habilitat en el mateix hospital, fins que uns anys més endavant, va passar a l'antic convent de Sant Domènec.